Contes per Conèixer-nos Millor  

Margalida Munar

educadora

971726847@terra.es

RESUM 

Un grup de dones del Pla de Mallorca (Espanya), descobrí la riquesa de la seva relació mentre muntaven debats, tallers, una fira, un sopar multitudinari. Qualsevol ocasió ha estat aprofitada per compartir aquesta nova forma de creixement personal. I quasi sense adonar-se’n aprengueren a crear espais de comunicació. A continuació ens resumeixen la seva trajectòria. 

COM COMENÇÀ 

Feia estona que ens trobàvem informalment un grup de dones, per celebrar el 8 de març – dia de la dona - o per anar al teatre o a veure una pel·lícula interessant.

Semblava que el feminisme havia passat de llarg pel nostre poble- al pla de Mallorca (Balears, ESPANYA)- un poble de dos mil habitants, allunyat del fenomen del turisme.

Quan el feminisme s’estenia pertot –als anys 70-80- i a Espanya estrenàvem la democràcia, al nostre poble continuava comandant la mateixa gent d’abans- i encara ara, vint i cinc anys després. 

En aquest entorn és fàcil entendre que “els de sempre” no propiciïn l’enfortiment del teixit sòcio-cultural. 

Poc a poc, les necessitats de les persones donaren pas a l’autorganització- la més genuïna de les expressions culturals- Societat de Caçador, Gent Major, Penya Motorista, Club Esportiu, Corals, Associació de Pares i Mares, Amics del Tercer Món, fins un total de 17! Han anat sorgint i mantenint-se en aquests anys.

Les dones tenen presència en quasi totes aquestes agrupacions, però mai s’han tractat en elles temes “de dones”. 

Així, dins aquest mapa associatiu estàvem, estam, inserides treballant per millorar el nostre entorn, però també amb la necessitat de disposar d’un espai on compartir els nostres sentiments, les nostres inquietuds i desigs. 

A punt d’entrar el nou segle i en el marc dels debats “Xerrant s’entenen” que organitza el Col·lectiu Teranyines (grup de recerca històrica), se’ns oferí la possibilitat de preparar un encontre sobre la problemàtica i el món de les dones. Això va suposar el punt de partida, perquè no ens conformàrem de convidar ponents per a una taula rodona, sinó que volguérem que cada dona hi participàs d’alguna manera i en la profunditat que ella decidís.

El debat va titular-se “SER DONA EN EL SEGLE XXI” les convidades: una consellera de Govern Balear per parlar de la “PRESÈNCIA DE LA DONA EN LA POLÍTICA; una mestra, per il·lustrar “DONA I EDUCACIÓ”, una religiosa, del grup “Creients i Feministes” per parlar de la “DONA I ESPIRITUALITAT”, i la presidenta de l’Institut Balear de la Dona (IBD), en aquells moments de recentíssima creació. 

L’entorn creat per rebre ponents i públic: una exposició on es  podien veure:

 *els llibres que les dones havien triat com els seus preferits, cada una n’havia deixat un i havia descrit en una fitxa “Per què aquell llibre l’havia impactat, o simplement acompanyat durant la seva vida”.

*una exposició de dibuixos del alumnes de l’escola del poble sobre “com són les dones” – una gran majoria dibuixades fent de mestresses de casa-.

*Un recull d’acudits, fet per al·lotes santjoaneres, en l’entorn de l’institut de Sineu, on van.

*Un recull de “llistes” i de “pàgines d’agenda” de dones on es podia comparar com es mescla la vida professional i la privada en las tasques diàries i la vida social de les dones.

*Un espai amb fotos de mares i fills on els fills descrivien  com veien la seva mare.

*Un espai amb material de l’Institut Balear de la Dona.

*Un recull on les dones havien expressat en forma de petit llistat el “M’agrada” –del seu present- i el “M’agradaria” del seu futur. 

Tot aquest material va ser molt celebrat per les pròpies protagonistes i per tots els visitants de l’exposició. L’Institut Balear de la Dona (IBD)oferí un ajut econòmic i es va fer una publicació. 

El debat es finalitzà amb una avaluació que de manera voluntària respongueren els assistents. Entre d’altres preguntes es demanava quins temes tenien interès  per ser tractats en un futur. 

COM CONTINUÀ 

El grup sorgit com organitzador, sis dones, ens valguérem de la figura del col·lectiu que ens havia convidat per tenir accés legal a les subvencions oficials i mantenir així les nostres activitats. 

Al debat el seguiren: una celebració multitudinària del 8 de març, la publicació del material de la exposició, un curs d’autoestima i un taller “Contes per conèixer-nos millor”.

CONTES PER CONÈIXER-NOS MILLOR  

Aquesta darrera activitat sorgí arran de la lectura de “Mujeres que corren con los lobos” de Clarisa Pinkola Estés i l’avinentesa que algunes de les nostres amigues i col·laboradores són excel·lents narradores. Tot va ser resolt sobre la marxa perquè, encara que teníem la idea, no podíem aplicar-la tal com es descrivia l’obra, havíem de fer segons les nostres possibilitats. 

Les reunions donaren pas a un petit projecte : “Volem crear un espai on la intimitat i la complicitat del grup de dones propiciïn l’aprofitament dels contes:

·        Pel plaer d’escoltar-los

·        Per les imatges que suggereixen

·        Per la connexió amb les nostres vivències

·        Pel diàleg i la reflexió compartida

L’objectiu central del taller era millorar la nostra vida i millorar el nostre entorn. 

Una vegada al mes, durant set mesos ens trobàrem per compartir mitjançant les narracions i la seva simbologia, una forma diferent d’adquirir consciència i teníem, a cada sessió

·        La narradora

·        La conductora del diàleg

·        La secretària que recollia tot el que sorgia

L’espai no era, ni de bon tros, l’ideal: fred, descuidat, de sòtils alts, mal il·luminat, brut... Un grup de dues o tres dones el transformava cada setmana amb neteja, teles, fruits, espelmes, perfums... de manera que en passar la porta s’entrava en el món on tot era possible, el mon màgic dels contes. 

Es demanà al grup que es fes un pacte de respecte mutu ja que cada dona s’havia de sentir segura, en un entorn càlid, que no cridaria als quatre vents les seves expressions. 

El grup era variat d’edat –de 30 a 60 anys- i de formació –des de dones amb estudis inacabats fins llicenciades en psicologia, medicina, història,... 

Hi havia dones catalanoparlants i castellanoparlants. No hi participà, encara, cap dona estrangera –recén arribades al poble-. 

Es narraren:

·        La filla del Sol i de la Lluna, que va fer sortir els temes de la relació mare-filla, l’autoestima, entre d’altres.

·        Lacmé, òpera, problemàtica dels encontres entre cultures, d’escoltar més les crítiques externes que la pròpia voluntat.

·        El pastoret de Betlem, amb el qual aprenguérem a mirar amb perspectiva i també vérem que generalment les mares estan més pendents de les filles i les estimen i enyoren, que no a l’inrevés. I que reconciliar-nos amb elles, depèn molt de la nostra actitud.

·        Els vint gerros de porcellana, de com una decisió adequada en el moment adequat, val un món.

·        N’Espardanyeta, com l’enginy substitueix la força ( el poder de la creativitat).

·        Les tres filadores, a més de l’enginy introduïa la força de saber demanar ajut i saber acceptar-lo. De com cal encarar els problemes i no amagar-los.

·        Els contes que ens han acompanyat, on cada assistent explicà la seva relació amb els contes. Una sessió inoblidable, lligada al preciós llibre “Els narradors de la nit” de Rafick Schamir (Siruela)

Com era una sessió... 

Una narradora, que havia consensuat el conte amb el grup organitzador, ens submergia en la història narrant o cantant o en forma d’òpera... hi va haver sessions variades...

El diàleg posterior va ser sempre proposat per la persona que el conduiria:

·        En ocasions partírem d’elaborar conjuntament una llista (en una pissarra) on s’incloïen els temes que ens interessava tocar. Llavors se’n triaven els més volguts...-mai bastà el temps-.

·        En una altra ocasió es suggerí que per parelles es comentàs què ens havia impactat. Desprès novament en grup cada persona havia de descriure què li havia contat l’altra. Algú descobrí que no sempre escoltam i que era difícil recordar què en havien dit.

·        Sovint es deixava que fluís el diàleg i per tant es respectava que algú no volgués intervenir –això sempre ho agraïren algunes dones - .

·        A vegades algú expressava una opinió i, fruit del diàleg, variava la seva posició, i ho feia públic. De manera que valoràvem la riquesa del debat i la diversitat, sempre que es volgués viure positivament.

Les sessions s’hagueren d’ajornar algun dissabte perquè ens volíem  manifestar a les concentracions contra la guerra de l’IRAK. Allà constatàvem com la nostra relació, millorada individualment amb les sessions, s’ enfortia quan sentíem el compromís d’actuar socialment i se’ns apareixia una cosa fruit de l’altra, íntimament lligades. 

Al poble només una dona havia participat activament en política com regidora de cultura, representant del Partit Popular –partit que ha governat des de la instauració de la democràcia- A les darreres eleccions, maig 2003, hi ha qui hi vol veure alguna cosa més que una feliç coincidència en el fet que, de les quatre llistes que es presentaren, tres eren encapçalades per dones i dels 45 membres que anaven a les llistes, 17 eren dones. 

En paraules de les participants. Com va ser valorat el taller 

“Descobrir, compartir, escoltar, participar, fer un fòrum obert a les diferents formes d’entendre la posició de les dones en el món que ens toca viure per així donar i rebre de les experiències personals aportades. Vet aquí un repte importantíssim per aconseguir el desenvolupament personal i col·lectiu que ens aplega: viure en femení; un món possible”. 

“M’agrada sentir-me en companyia de tantes dones valentes, creatives, inquietes, divertides i riques en sentiments. M’ajuden a mirar les coses de manera diversa. Gràcies per deixar-m’hi participar”. 

“Esper amb candeletes la trobada mensual de St. Joan. Tenc la sensació que totes sabem que és el nostre temps per compartir, gaudir, posar paraules a sensacions i sentiments que estaven mig adormits o no trobaven el moment de ser verbalitzats. Moltes gràcies a totes!”. 

“Estic contenta perquè a més de poder gaudir d’un temps personal importantíssim, també m’he pogut retrobar, a més d’altra gent que m’ha donat moltíssim, amb mi mateixa”. 

“Algun dia els governs se’n temeran que afavorir espais de comunicació reals i humans estalvia inversions sanitàries”. 

COM CONTINUA AQUESTA AVENTURA? 

Amb l’oferta de diferents activitats que es presenten inicialment en sessions breus per afavorir que cada dona pugui triar la que més s’avengui amb les seves necessitats i després continuen com tallers: 

·        Expressió corporal (taller)

·        Passeig per la literatura (conferència i taller)

·        Creients i feministes (debat i taller)

·        Dona, poder i creativitat (curs)

·        Llibre de Família (elaborar la pròpia història)

·        Creure: En què? En qui? Com? (debat ) 

És una manera d’arribar a més dones i que l’acció millori les nostres vides i el nostre entorn, el nostre principal objectiu. Per això ens alegra i ens  anima veure que altres dones que no són de Sant Joan, però que han participat en alguna de les nostres propostes, volen organitzar projectes similars als seus pobles. 

PER A MÉS INFORMACIÓ:

COL·LECTIU TERANYINES. Secció DONA